Assaig filosòfic: Plató i la pel·lícula The Matrix

 LA FILOSOFIA DE MATRIX

Matrix, és una pel·lícula que veritablement toca diversos aspectes de la filosofia de Buddha, Plató, Pitàgores i Heràclit. Són diferents i important filòsofs de la història, però en aquest cas, fan referència al mateix tema, la realitat.

Neo, el personatge principal de la pel·lícula, és un noi que pot saber quina és la realitat, pot desfer-se dels controls, dels límits, de les fronteres. El pot visualitzar un món sense regles, on qualsevol cosa és possible. Per mencionar a Buddha, faig referència a Nirvana, el camí per desfer-se del patiment (duhka) produït pel desig (trasnä). Aquest camí és el que ha de realitzar Neo per descobrir la realitat, fora de les idees imposades. Com deia un dels protagonistes “Has de diferenciar conèixer el camí i caminar sobre ell”. No has de creure, has de saber. Amb la ignorància no pots arribar al teu punt màxim de felicitat. Neo va lluitar per saber quin és el veritable món verdader. Per aconseguir-ho  va haver d’aplicar el Noble òctuple sender entrenar la ment, esforçar-se, prendre consciència profunda de la realitat, i només així, aconseguiràs la saviesa. Un mateix, ha de atrevir-se a obrir la porta de la liberalització de la ment. Com es veu reflectit en la pel·lícula, no has de creure el que veus, si ho fas, ets presoner de la teva ment, que veu el que els teus ulls aprecien, però la realitat no és aquesta. 

Es veu reflectit un terme del budisme molt significatiu, el Samsara. Una etapa plena d’ ignorància, desconeixement de la realitat, patiment, producte del Karma, amb el fi de despertar, com Neo despertar a la pel·lícula, a la realització plena i com diu el budisme, a arribar a la unió amb Déu. Donar voltes eternament pel món, naixent i renaixent, patint i travessant per diferents etapes que et causen sofriment fins a arribar a la completa saviesa i felicitat, en aquest procediment consisteix en Samsara. 

Una escena molt significativa és la de la cullera, quan Neo observa com la nena doblega la cullera i ho intenta ell, però no has d’intentar doblegar la cullera, s’ha d’intentar veure la realitat, que és que t’estàs doblegant tu mateix. 

El mite de la caverna de Plató pot ajudar a comprendre aquesta pel·lícula, ja que es veu molt ben reflectit. En el cas d’aquesta pel·lícula, Neo és el presoner que ha de sortir de la cova i ho fa amb l’ajuda de Morfeo. Al principi, Neo creu que està vivint en un món ideal, on fa totes les seves rutines de cada dia. Aquest pensament acaba quan coneix a Morfeo, i l’ajuda a veure més enllà del que veu pels seus ulls. Li mostra que la realitat és completament diferent del que el creia. On vivim, és un món allunyat de la verdadera realitat. 

En el mite de la caverna passa una cosa quasi igual. Els homes que estaven situats dintre de la caverna des de que van néixer només veien una paret, on es reflectien ombres, sent això l’únic que coneixen. Quan un d’ells s’escapa i veu el que és la veritable realitat queda bocabadat, i es s’adona de que havia viscut enganyat tota la seva vida. Doncs en Matrix es crea un món “ideal”, que permet realitzar una vida quotidiana. Els personatges s’acostumen a viure en un món irreal, còmode, on ells ignoren completament la realitat. Ells verdaderament creuen el que veiem, sentim, escoltem, toquem i no volen descobrir un nou coneixement que sí que és real. L’ignorància és la veritable esclavitud, ja que ens limita a conèixer, descobrir i arribar a la veritat. Però més delicada és la ignorància de no saber qui som realment. 

Una escena on s’aprecia bé la filosofia de Plató és quan un agent està dinant amb un que ja havia vist la realitat i ell li diu a l’agent: quan et menges un filet, no és un filet, i quan t’ho fiques en la boca és Matrix que t’està dient que està bo i t’agrada. Aquesta frase sembla que passi desapercebuda però en el fons el que està dient és el que he comentat abans. Et diuen que és un tros de carn i ja t’ho creus, perquè no et surt a compte obrir la teva ment, sortir de la ignorància i arribar a la veritat. Per Plató, conèixer és recordar perquè el que estàs veient ja  sabies el que era. Gràcies a la dialèctica podem ascendir i reconèixer les coses que ja sabíem. 

Un cos no pot viure sense l’ànima. L’ésser humà, com es veu perfectament en la figura de Neo, és una ànima empresonada que ha de fer que surti. Per tant, se sobreposa l’ànima al cos, com es fa en la religió.

Com deia Morfeo a Neo: “Negar els nostres impulsos, és negar el que ens fa humans”. Aquesta frase es podria relacionar amb Pitàgores. S’ha d’equilibrar els impulsos negatius i positius, i només això aconseguiràs una concordança d’equilibri i l’harmonia de l’univers. 

En aquesta pel·lícula també es troba un altre dilema filosòfic, com saps que el què estàs vivint és una realitat o una ficció? És un somni o et trobes despert? Això s’ho planteja Neo al principi, quan no sap quan està en un somni i quan es troba en la “vida real”. Com es pot distingir el món dels somnis de la realitat? I si no pots aixecar-te d’un somni? Aquestes preguntes són plantejades a mesura que avança la pel·lícula, però també se l’han plantejat filòsofs. 

Quan Neo veu la realitat i sap que és, s’adona de que ells no té records verdaders, perquè aquell món no era el real.

També es pot veure que en Matrix, per descobrir la veritat, has de passar un procés informàtic per acostumar-te a què el que estàs veient no és real i per veure si pots sobreviure quan ja saps la veritat. Per exemple, un dels que ja sabien la veritat, va trair al grup per continuar vivint enganyat un altre cop, perquè és va adonar que la vida sabent tota la veritat era més difícil del que ell es pensava. 

Els agents que s’encarreguen de Matrix, diuen reiteradament que els humans, uns éssers imperfectes, hem sigut creats així, tal com som per algú o alguna cosa. Això es pot comparar amb el paper que té Déu en la religió cristiana. Un ésser perfecte que ha creat a les persones imperfectes en aquest món. 

En un moment de la pel·lícula, es veu com Thomas Anderson ja no és Thomas Anderson, sinó que es converteix en Neo, el triat per salvar a la gent i al món.

Un altre aspecte a destacar és que es remarca que les persones projectem  el nostre jo digital, ja que segons el que vol transmetre la pel·lícula, la “realitat” en Matrix són senyals elèctriques interpretades pel cervell, i mentre això existeixi, l’ésser humà no serà lliure. 

En conclusió, es pot dir que la pel·lícula té una gran influència filosòfica i sempre es fa referència a la recerca de la realitat i a l’eliminació de la ignorància.

Autor: S. A.