Reflexió filosòfica sobre Matrix: l'escena de l'esmorzar
Matrix és una de les obres audiovisuals més rellevants de finals dels anys 90 i principis del 2000. Part d’aquesta rellevança és el tema que tracta: la vida com una simulació. Però d’això ja s’ha parlat molt, de com es podria comparar l’univers de Matrix amb les idees metafísiques de Plató, i de totes les comparacions al mite de la caverna, de com la Matrix és la caverna, i com els que agafen la pastilla vermella són els que surten de la caverna. I si, tot això és molt interessant, però jo voldria parlar de un personatge en concret.
M’agrada Mouse. Si, el personatge que només té quatre aparicions durant tota la pel·lícula i que l’hi interrompen en totes. Encara això, en una d’aquestes escenes, l’escena de l'esmorzar, Mouse planteja diverses preguntes filosòfiques relacionades amb algunes de les preguntes que es feia Plató.
Comença mencionant que l’esmorzar li enrecorda al blat ric, i Switch li diu que, tècnicament, ell mai ho ha provat. Aquí parla de que el fet de que no coneixi cap cosa que sigui la idea de blat ric li fa pensar que qualsevol cosa podria ser blat ric. Parla del fet de no conèixer una idea, fa que qualsevol cosa sigui aquesta idea, de la mateixa manera que Plató deia que distingim coses concretes a partir de idees més generals.
Després comenta com, potser, amb el sabor del blat ric les màquines es referien al sabor de la civada o la tonyina, i com van associar els objectes de l’avena o la tonyina amb la idea del blat ric, i de com, potser, les màquines es van equivocar.
Després parla del pollastre, de com potser no vam saber concretar la idea de pollastre, responent a perquè vam acabar dient que tantes coses saben pollastre quan no tenen el mateix sabor.
Dozer respon a la pregunta de què és l’esmorzar, dient que és una proteïna unicel·lular sintètica, responent científicament a la pregunta, finalitzant dient que és el que els nostres cossos necessiten.
Aquí Mouse respon que no és tot el que el cos necessita. Mouse li diu a Neo, que ha provat el programa d’instrucció amb agent, que ell ha sigut qui ho ha creat, i li pregunta que li sembla ella, referint-se a la dona del vestit vermell. Li diu que si la vol conèixer li pot crear un entorn més personalitzat.
Aquí canvia radicalment el tema del que es parla, després de que Switch li reprengui a Mouse que li estigui fent de “alcahueta” a Neo. Es queixa d’ella i diu que negar els nostres impulsos és negar justament allò que ens fa humans.
Aquí jo faig la semblança amb el mite de l’auriga. Al mite de l’auriga, l’home es separa en tres parts espirituals: la part racional, on esta la raó, i la part irracional, separada per una part irascible (força de voluntat), i una part concupiscible (desig). Totes tres són necessàries, fent-me pensar que la frase de Mouse es refereix exactament a això, de que si falta alguna part, incluint els desitjos, ja no som humans.
A més el que jo veig és que en aquesta escena els personatges representen cadascuna d’aquestes parts, sent Dozer la raó, explicant que és l’esmorzar, Switch i Cypher sent la força de voluntat, criticant o fent callar a Mouse, sent aquest el desig.
Sento que durant tota la pel·lícula, Mouse és el personatge més humà de tots i que constantment està representant el rol dels impulsos, ja sigui en aquesta escena, quan fa que tots vagin a veure la lluita entre Morfeo i Neo, o quan agafa les dues pistoles automàtiques just abans de morir.
Comentarios
Publicar un comentario